Aquí us deixem amb un llistat amb una sèrie d'estratègies generals d'intervenció per aplicar amb els nostres fills i filles, aplicables a qualsevol dels contextos on es desenvolupa.

És necessari recordar que cada persona té unes necessitats particulars i que aquestes pautes s'han d'adaptar en funció d'aquestes, i és possible que funcionin amb major o menor eficàcia depenent de cada cas.

ESTRATÈGIES GENERALS D'INTERVENCIÓ:

1) Utilització de suports visuals en qualsevol procés d'ensenyament.

Les persones amb Síndrome d'Asperger destaquen per ser bons "pensadors". Processen, comprenen i assimilen millor la informació que se'ls presenta de manera visual. Per això és important emprar suports visuals en qualsevol situació d'ensenyament, aprenentatge acadèmic o d'habilitats de la vida diària , com llistes, pictogrames, horaris, etc., que els facilitin la comprensió.

 

2) Assegurar un ambient estable i predictible, evitant canvis inesperats.

Les dificultats per enfrontar-se a situacions noves i la manca d'estratègies per adaptar-se a canvis ambientals exigeixen assegurar certs nivells d'estructura i predictibilitat ambiental, anticipant canvis en les rutines diàries, respectant algunes de les rutines pròpies de la persona, etc.


3) Afavorir la generalització dels aprenentatges.

Les dificultats de generalització que presenten aquestes persones planteja la necessitat d'establir programes explícits que permetin transferir els aprenentatges realitzats en contextos educatius concrets a situacions naturals i assegurar, en la mesura que es pugui, que els programes educatius es duen a terme en els contextos més naturals possibles.


4) Assegurar pautes d'aprenentatge sense errors.

Les persones amb Síndrome d'Asperger, sobre durant l'etapa escolar, solen mostrar baixos nivells de tolerància a la frustració, i això, unit a les actituds perfeccionistes, pot portar a disgustos i conductes disruptives quan no aconsegueixen el resultat adequat en una tasca. Per evitar aquestes situacions i afavorir la motivació cap a l'aprenentatge, és fonamental oferir totes les ajudes necessàries per garantir l'èxit en la tasca i anar eliminant a poc a poc les ajudes i el suport ofert en la realització de la tasca.


5) Descompondre les tasques en passos més petits.

Les limitacions en les funcions executives obstaculitzen el rendiment de les persones amb Síndrome d'Asperger durant l'execució de tasques llargues i complicades. Per compensar aquestes limitacions i facilitar-los la tasca, és important descompondre-la en passos petits i seqüenciats.


6) Oferir oportunitats de fer eleccions.

Solen mostrar serioses dificultats per prendre decisions, per això, des que són petits, s'han d'oferir oportunitats per realitzar eleccions (inicialment presentant només dues possibles alternatives a triar) perquè puguin adquirir capacitats d'autodeterminació i autodirecció.


7) Ajudar a organitzar el seu temps lliure, evitant la inactivitat o la dedicació excessiva als seus interessos especials.


8) Ensenyar de manera explícita, habilitats i competències que en general no solen requerir un ensenyament formal i estructurat.

Amb les persones amb Síndrome d'Asperger no es pot donar res per suposat. Habilitats com saber interpretar una mirada, ajustar el to de veu per emfatitzar el missatge que volem transmetre, respectar els torns de paraula durant els intercanvis lingüístics, etc., requeriran un ensenyament explícit i l'elaboració de programes educatius específics si és necessari.


9) Prioritzar objectius relacionats amb els trets nuclears de la Síndrome d'Asperger.

És a dir, amb les dificultats de relació social, limitació en les competències de comunicació i marcada inflexibilitat mental i comportamental.


10) Incloure els temes d'interès per motivar el seu aprenentatge de nous continguts.


11) Estar atents als indicadors emocionals, intentant prevenir possibles alteracions en l'estat d'ànim.


12) Evitar en el possible la crítica i el càstig, i substituir-los pel reforç positiu, l'afalac i el premi.


13) Un cop establertes les rutines i arribat a un cert punt d'avanç, treballar, amb assessorament professional si és possible, en l'entrenament de la flexibilitat.