El Dr. Hans Asperger, un pediatre austríac, va descriure la Síndrome d'Asperger l'any 1944. Aquesta síndrome ha estat més recentment classificada dins del Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (TEA). Els infants i adults amb Síndrome d'Asperger tenen una capacitat intel·lectual dins del rang normal de la població, però mostren característiques diferenciades que es fan ja evidents des de la infància. El perfil d'aquestes persones inclou les següents característiques:

INTERACCIÓ SOCIAL

  • La manca de capacitat de fer amics, necessari pel desenvolupament del nen.
  • La maca d'ús de conductes no verbals a la interacció social com ara mirades, expressions facials i llenguatge corporal.
  • La manca de reciprocitat social i emocional i l'empatia.
  • Alteració de la capacitat per identificar els senyals socials i convencions establertes.

COMUNICACIÓ

  • Parla fluida però té dificultats amb les habilitats de conversa. Té una tendència a ser pedant, una mètrica inusual i a fer una interpretació literal.

INTERESSOS RESTRICTIUS I RIGIDESA MENTAL

  • Desenvolupament de interessos especials que són inusuals en la seva intensitat i concentració.
  • Preferència per la rutina i la consistència.

El trastorn també pot incloure dificultats motrius, problemes amb l'escriptura i hipersensibilitat en front a experiències auditives i tàctils. També pot tenir problemes amb les habilitats d'organització espacial i temporal, i també per explicar idees i pensaments amb la parla.

No totes les persones amb Síndrome d'Asperger tenen el mateix grau d'afectació ni les mateixes característiques, existint una gran heterogeneïtat, sense oblidar que per sobre del trastorn, existeixen les característiques de personalitat de cada individu. El que sí que solen compartir és que tenen un aspecte físic i una intel·ligència normal (inclús en molts casos més elevada que la mitjana), i habilitats especials en àrees restringides, però amb dificultats evidents per a relacionar-se amb els demés i comportaments inadequats i inoportuns, a més de presentar un estil cognitiu i de pensament diferent, molt lògic, concret i literal.

La prevalença dins la població encara no s'ha determinat de forma segura, però un nombre d'investigacions suggereix que pot ser d'una persona per cada 250, afectant a una nena cada quatre nens.